Articles - 22 ene. 2019

Table of content - Articles (22 ene. 2019)

15 23 29 37 41 L’escriptura a l’escola primària: les veus del professorat L’ensenyament de l’oralitat a la classe de llengua: Preguntes i propostes L´ensenyament de la morfologia des d´una perspectiva sociocultural Imaginació literària i conflicte: Una ac
81 82 83 84 Ressenya: Com s’aprenen les llengües en secundària Crònica: XVI Taller Nacional per a la Transformació de la Formació Docent en Llenguatge Informació: Pedagogía de la palabra Trobades
60 66 Mikrotextos per al desenvolupament de l´expressió escrita De châtaignier a castanya. De la intercomprensió a la traducció de còmic
45 Investigar la llengua que s´utilitza: Una experiència de formació de docents de llengua
53 Educació literària basada en cançons: Acostar els clàssics a l´alumnat de secundària
En el context del sisme que va sacsejar Mèxic el dia 19 de setembre de 2017, en el present article es recupera l’experiència del treball comunitari del col·lectiu Històries que Abracen, en el qual les tasques d’organització popular i d’elaboració del dolo
Camino a casa de Jairo Buitrago (Fondo de Cultura Económica. Mèxic D.F., 2008)
Nota 1. Aquestes activitats es poden consultar a www.facebook.com/historiasqueabrazan/. Nicté Arzaluz va crear el programa de capacitació i en va sistematitzar parcialment els continguts (Arzaluz, 2017).
Referències bibliogràfiques ARZALUZ, N. (2017): Talleres en crisis [en línia]. https://
Adreça de contacte
L’article mostra, a través d’entrevistes a docents, possibles camins de la didàctica de l’ensenyament de l’escriptura a l’escola primària. El nostre paper dintre de l’activitat realitzada va consistir a organitzar i contrastar les veus dels docents que va
19
Referències bibliogràfiques BOMBINI, G. (2006a): «Prácticas de lectura: Una perspectiva sociocultural», a VALLEJOS, O.; BOMBINI, G.; ZIMMERMANN, L.; FALCHINI, A.; MÓNACO, F.; RIESTRA, D. i altres: Lengua y literatura. Prácticas de enseñanza: perspectivas
Nota 1. Personatge principal de la sèrie Merlí, de TV3, que va estar en pantalla durant tres temporades (el primer episodi es va emetre el 14 de setembre de 2015 i el darrer, el 15 de gener de 2018).
Universitat del Tolima (Colòmbia) asilgador@ut.edu.co
Adreces de contacte
L’oralitat, la lectura i l’escriptura són pràctiques a partir de les quals el coneixement circula pel centre, alhora que són objecte d’ensenyament. Treballar l’oralitat a l’aula implica aclarir diverses qüestions, perquè de parlar se n’aprèn fora de l’esc
Glòria Sanz Pinyol, Alba Fraser
Notes Núcleos de Aprendizajes Prioritarios i CBC Fuentes para la Transformación Curricular, de 1996, Contenidos Básicos Comunes per a l’educació general bàsica de 1995 i Contenidos Básicos Comunes dels anys 1996 i 1997 i ratificats als Núcleos de Aprendiz
Referències bibliogràfiques BAJTÍN, M. (1985): «El problema de los géneros discursi- vos» a Estética de la creación verbal. Mèxic. Siglo XXI. BOURDIEU, P. (1990): «Lo que quiere decir hablar». Sociología y Cultura. Mèxic. Grijalbo. ITURRIOZ, P. (2007): Le
Adreça de contracte
• Anàlisi de fragments de Cròniques d’Índies: es treballa sobre les maneres com apareixen discursivitzats els prejudicis i els estereotips. • Anàlisi de la construcció discursiva de la barbàrie a les Cròniques.
Termes que s’anteposen a les paraules per establir-ne el gènere
1. 2. Notes Els estudis morfològics han constituït majoritàriament una preocupació per als estudis estructuralistes primer i per a les teories generativistes en l’actualitat, però poc han produït les teories de tipus discursiu sobre aquest nivell d’anàlis
Referències bibliogràfiques BIXIO, B. (2003): «Pasos hacia una didáctica sociocultural de la lengua y la literatura: Sociolingüística y
Adreça de contacte
Coberta del llibre de Nussbaum (1997)
Pàgina principal amb els recursos necessaris
Adreça de contacte
1. Nota www.juangarciaunica.com
L’experiència que presentem es basa en una seqüència didàctica sobre el tema de les llegendes treballada amb el professorat de llengua i literatura de Córdoba (Argentina), a qui se li va proposar recuperar llegendes clàssiques, regionals, actuals o urbane
Imatges de la proposta. Lobizon, el álbum de bodas
Adreça de contacte
L’article mostra una proposta formadora de docents de lletres que va tenir lloc a la Universitat Nacional de San Martín (Argentina). Després de posicionarnos respecte a la falsa disjuntiva entre investigar i ensenyar, i respecte a les maneres de construir
Fragment de pòster Las lenguas en UNSAM: un estudio sociolingüístico, de la Càtedra d’Estudis Socilingüístics. Professorat en Lletres (UNSAM) elaborat per l’Equip d’investigació
Referències bibliogràfiques LAVE, J.; WENGER, E. (1991): Situated Learning: Legitimate Peripheral Participation. Cambridge. Cambridge University Press. NUSSBAUM, L. (2017): «Investigar con docentes», a MOORE, E.; DOOLY, M. (coords.). Qualitative approache
Adreces de contacte
1. Nota www.transana.com/
La proposta presenta quinze unitats interactives que exploten els continguts literaris de cançons actuals (temes, tòpics, vocabulari, recursos, mètrica, rima, etc.) per introduir-hi obres clàssiques de l’edat mitjana, el Renaixement i el barroc. Aquesta m
53
Índex de la proposta didàctica
Començament de la cinquena unitat amb els textos encarats
CHAMBERS, A. (2007): Dime: Los niños, la lectura y la conversación . Mèxic. Fondo de Cultura Económica. CRISTÓBAL, R. (2017): Impacto de la educación literaria basada en canciones [en línia]. Granada. Universitat de Granada. Tesi doctoral dirigida per J.
Referències bibliogràfiques CALVINO, I. (1991): Por qué leer a los clásicos . Barcelona. Tusquets.
Universitat de Saragossa msanjalv@unizar.es
IES Ramón Pignatelli. Saragossa rcristobalh@educa.aragon.es
Adreces de contacte
60
Dins l’àmbit acadèmic no és fàcil proposar tasques d’escriptura sense atabalar l’alumnat, ni que el professorat corregeixi sense veure’s desbordat. L’escriptura de microtextos i la lectura posterior a l’aula constitueix una proposta realista que impulsa l
Microtext d’un alumne sobre l’ús exclusiu de monosíl·labs
Notes 1. En els casos en què utilitzem el masculí en plural, esperem que s’entengui en sentit genèric, com a agrupador de masculí i femení. https://mikrotextosblogs.blogspot. com 2.
Bibliografia ALLUÉ, C. (2013): «Buenas intenciones y práctica real. La expresión escrita en la asimilación de conceptos lingüísticos en bachillerato» [en línia]. Huarte de San Juan. Filología y Didáctica de la Lengua , núm. 13, p. 123-128. https://bit.ly/
(2016): «La escritura extensiva. La enseñanza de la expresión escrita en secundaria» [en línia]. Enunciación , vol. 21(1), p. 91-106. https://bit.ly/2Ff3St9 DELMIRO, B. (2002): La escritura creativa en las aulas: En torno a los talleres literarios . Barce
Adreça de contacte
Què passa quan realitzem un taller de traducció de còmic plurilingüe amb estudiants que no coneixen la llengua original del text? Quines estratègies s’adopten per adaptar aquesta complexa tipologia textual? A partir d’aquestes preguntes, el nostre taller
66
Astérix en Hispanie (R. Goscinny i A. Uderzo, París, Hachette, 1969)
Le papirus de César (D. Conrad y J.Y. Ferri, París, Albert René, 2015)
Simbologia de la transcripció
Procés seguit pels grups participants
Notes 1. En didàctica de les llengües s’utilitza el terme lengua meta per referir-
Estrasburg. Conseil de l’Europe. https://bit.ly/2RbQAVH EUROPEAN COUNCIL (2001): Common European framework of reference for languages: Learning, teaching, assessment . Estrasburg. Conseil de l’Europe. HERNÁNDEZ, M.R. (1996): «La traducción pedagógica en c
Referències bibliogràfiques CADDÉO, S.; JAMET, M.-C. (2013): L’intercompréhension: Une autre approche pour l’enseignement des langues . París. Hachette FLE. CANDELIER, M. i altres (2007): Marco de Referencia para los Enfoques Plurales de las Lenguas y de
Se a la llengua que constitueix l’objecte d’aprenentatge. Font: Centro Virtual Cervantes. 2. El treball amb la llengua catalana es va realitzar a la part introductòria del taller i a la part final de reflexió conjunta. 3. Disponible a mFLp7X0 https://yout
Universitat Autònoma de Madrid julia.llompart@uam.es
Adreces de contacte
Activitat 1. Veure, escoltar, comprendre i parlar sobre les paraules
Indicacions
Exemple de mural amb les frases seleccionades
Activitat 2. Les frases que hauríem de dir més sovint
Activitat 3. Exposició oral, selecció de frases i confecció del mural
Indicacions
75
Rúbrica per avaluar l’exposició oral
Generals
Específics
Valoració
Competències bàsiques que s’hi treballen
De caràcter conceptual (declaratius)
Criteris d’avaluació
De caràcter procedimental
De caràcter actitudinal
78
Què aprendrà l’alumnat?
Com es pot aplicar a l’aula?
Procés de composició escrita
Valoració
80
INFORMACIONS
INFORMACIONS
INFORMACIONS
Www.eventos.cch.unam.mx/congresolectoresyleturas
Https://aesla2019.uva.es/es/
Https://sobreaprendizaje.com/congreso-2019
A la primera pàgina, s’hi escriuran les dades següents: nom i cognoms, DNI, referència professional, adreça particular i professional, telèfon de contacte, correu electrònic i línies prioritàries de treball. Es recomana ressenyar enllaços web relacionats
Https://aidipe2019.aidipe.org
Centre: ............................................................................................................................... .................... CIF: .............................................................................................
A continuació, escriu els llibres que heu escollit: Nom i cognoms del / de la subscriptor/a: ................................................................................................................. .... Títol llibre: .............................
Nom: ............................................................................................................................... ....................... Cognoms : ........................................................................................
Domiciliació bancària. Banc/Caixa: ........................................................................................................................ 4 rebuts (sense interessos)

World newspapers online

at PressDisplay